Quan un es troba en la situació de fer-se una casa o bé de reformar-se la que ja té, surt el plantejament d’instal·lar un sistema energètic amb el què es pugui autogenerar i consumir la pròpia energia generada. Aquesta idea ens pot venir per moltes situacions diferents, entre les quals el fet que visquem en una casa aïllada a la muntanya i que considerem que la connexió a la xarxa tradicional és molt cara o simplement perquè creiem que si tothom és capaç d’autoabastir-se, molts dels problemes energètics que tenim s’acabarien.
Fins fa molt poc, l’autoconsum energètic era una idea utòpica. No perquè no tinguéssim les eines per poder-nos autogenerar l’energia, sinó perquè no teníem manera d’emmagatzemar-la, i això ens seguia fent dependents de la xarxa elèctrica convencional per si no feia sol, no feia vent, etc.
El passat mes d’abril, l’empresa Tesla va presentar el que podia ser una revolució pel mercat energètic actual: Les bateries domèstiques Powerball. La idea és estendre aquestes bateries per totes les cases de manera que cada consumidor podria guardar-se la seva electricitat per un possible cas de falta d’energia directa i així no patir talls de subministrament.
També ens permet a nosaltres controlar la despesa. Si optem, per exemple, per tenir aquestes bateries i a més estar connectats a la xarxa, podrem triar carregar-les en el moment en què el preu de l’electricitat sigui més baix, com per exemple durant la nit o el cap de setmana.
De moment, en les primeres versions que han presentat tenim dos models, un de 7 KWh i un altre de 10KWh. Però a més permet ajuntar fins a 9 bateries en cadena, de manera que podríem arribar a acumular un total de 90 KWh. Tenint en compte que el consum mitjà diari d’un habitatge és de 30 KWh, podem veure que realment tindríem fins a 3 dies d’autonomia i per tant sembla que aquesta idea utòpica amb la que començàvem l’article comença a fer-se possible.
Una de les principals virtuts d’aquest projecte és el canvi de model energètic que es proposa. Com s’indica a la web de SolarCity, la visió d’aquest projecte és canviar el model energètic actual centralitzat, on l’electricitat prové en molts casos de fonts no netes ni renovables, cap a un model descentralitzat i col·laboratiu en què l’energia es crea de forma sostenible i no contaminant, i s’aprofita al màxim tornant a la xarxa els excedents; així el productor (o auto consumidor) guanya a més un incentiu econòmic.
Aquesta idea, que és una gran notícia pels consumidors i pel medi ambient, segurament no podrà arribar a aplicar-se al nostre país. Com és possible això?
No interessa a les empreses elèctriques. De fet, la mateixa empresa Tesla assenyala en el seu anunci publicitari aquesta posició de les elèctriques. Ja hem vist que per ara i mirant l’aspecte econòmic, les PowerWall són un complement que ajuda bàsicament a tenir la possibilitat d’estalviar i a la vegada reduir les emissions de CO2 associades al nostre consum energètic a casa. També significa més llibertat per al consumidor, que pot fer servir fonts renovables o de la xarxa clàssica per alimentar les bateries.
Vist així i amb una inversió important, podria iniciar-se una independència de les elèctriques. Tot i així, ara per ara no és rendible econòmicament per al mercat de consum i tampoc hi ha prevista una gran producció de bateries per poder pensar que ens trobem en una revolució energètica immediata. Però ningú pot negar que és un gran pas.
Malauradament, el gran problema real per aquestes bateries a Espanya és legislatiu. Estem a punt de que s’aprovi el reial decret d’autoconsum. Aquest decret imposa una taxa de manteniment (peatge de recolzament) als usuaris de sistemes d’autoconsum, independentment de si estan connectats a la xarxa general com si no. En el model peatge de recolzament també s’haurà de pagar per l’energia consumida no generada en la instal·lació. A tot això, encara li hem d’afegir que si el consumidor cedís l’energia generada en la seva instal·lació a la xarxa general no se li donaria cap contraprestació econòmica.
Actualment la instal·lació de sistemes energètics d’autoconsum a Espanya no està subvencionada i són instal·lacions cares. A més, aquestes bateries, al ser la primera generació, tenen uns preus alts ($3000 el model més barat). Tot això fa que una instal·lació autònoma sigui cara, i més si encara que no fem ús de la xarxa convencional ens apliquen aquestes taxes.
Així doncs, ens trobem amb una política que no només ha mostrat un escàs interès en fomentar les renovables, sinó que a més vol penalitzar l’autoconsum, afavorint així les grans companyies elèctriques i donat-los-hi un control total i absolut del mercat.
duplicant sanitaris. Si tenim dos lavabos, haurem de tenir dos vàters i dues piques com a mínim, i és bastant probable que a més tinguem un plat de dutxa i un bidet extra. També és possible que s’acabin posant piques minúscules, vàters molt aprop de la banyera o dutxes de dimensions reduïdes per encabir-ho en l’espai que tenim, i per tant, estarem més estrets quan ens haguem de moure per dins del lavabo.
El que sí hem de tenir clar és que difícilment podrem aprofitar tot el material i, per tant, no el podrem posar a tota la superfície de la vivenda, botiga, etc. Això és perquè segurament el paviment està danyat i té algunes peces deteriorades, i a més a més, en fer obres, segur que més d’una peça rep algun impacte i es trenca o s’esquerda.
Batlle Arquitectura 