Les estructures tenen la mania de no caure

Un professor d’estructures que vam tenir a la carrera d’Arquitectura, a l’ETSAB, sempre ens deia aquesta frase, i tot i que costi de creure, tenia força raó.

L’altre dia, passejant pel carrer, vaig pensar en aquesta frase quan em vaig trobar amb el cas que es veu a la fotografia. És un exemple clar del què passa força sovint en molts edificis i vivendes. Des de la seva construcció i al llarg de la seva vida útil, l’edifici pateix una sèrie de canvis, modificacions o desperfectes, sigui per deixadesa o per adquar-se a requeriments que sorgeixen, com quan els instal·ladors del gas o l’electricitat posen les caixes dels comptadors en llocs no adequats.

Si ens fixem en la fotografia, a primera vista pot semblar que no passa res, que només falten quatre totxos; però el problema és en el lloc on falten els maons.

Com es veu a l’esquema, en un arc com el que podem trobar a tantes edificacions, les línies vermelles que van de dalt a baix representen les forces gravitatòries que intervenen en un edifici. Quan hi ha una façana sense obertures, les línies van verticalment cap a baix de forma homogènia, i per tant el pes es reparteix de forma regular. En canvi, quan hi ha un arc, la força de la gravetat es desvia i es concentra als laterals, de manera que el mateix pes que actuava a la façana sense obertures es reparteix de forma més concentrada.

És aquí on trobem el problema: si eliminem material constructiu en els laterals de l’arc, interrompem la baixada de les línies de força, i per tant, estem sobrecarregant l’estructura del voltant. És quan podem arribar al col·lapse de l’estructura, i temtem la possibilitat que tot el que s’estigui aguantant a sobre d’aquest arc es desplomi i pugui causar danys a persones o desperfectes a l’edifici i a les propietats del voltant.

Al llarg de la vida d’un edifci, és normal que aquest pateixi modificacions. Però per evitar que l’historial de canvis no signifiqui mai inseguretat ni perill, cal que el cuidem i el fem revisar. Per això ara és obligatori l’ITE, la Inspecció Tècnica d’Edificis, o més conegut també com l’ITV del edificis. És clar que no és el mateix una vivenda construïda fa 5 anys que una que té un segle de vida. Per això, encara que tots els edificis poden demanar aquesta inspecció, són els anteriors al 1930 que estan obligats a passar-la abans del 31 de desembre del 2012.

En una revisió com aquesta, l’arquitecte podria detectar deficiències com la de l’exemple. De fet, si encara s’aguanta, com és el cas, és perquè hi ha el suficient material per poder transmetre les forces i per tant les línies encara troben lloc per poder passar i descarregar al terra. Així doncs, tot i que sembli mentida, es confirma la teoria del professor que assenyalava que, gràcies a Déu, “les estructures tenen la mania de no caure”.

Enllaços:

Informació sobre el Certificat d’Aptitud de l’Edifici – Gencat

Posa’t en contacte amb nosaltres per aconseguir el certificat de l’ITE

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s