Tocant de peus a terra

Molt sovint, en rehabilitacions o reformes de cases antigues sempre sorgeix el dubte de què fer amb el terra o el paviment de l’habitatge. Això pot ser per motius estètics, funcionals, econòmics, etc.

En aquesta entrada us intentaré explicar diferents sistemes per solucionar aquest aspecte.

CAS 1: Aprofitament/recuperació de material + addició

És possible que en una casa ens trobem un paviment que tingui cert interès, tan estètic, com històric, etc. i que per tant el vulguem aprofitar.

El que sí hem de tenir clar és que difícilment podrem aprofitar tot el material i, per tant, no el podrem posar a tota la superfície de la vivenda, botiga, etc. Això és perquè segurament el paviment està danyat i té algunes peces deteriorades, i a més a més, en fer obres, segur que més d’una peça rep algun impacte i es trenca o s’esquerda.

En aquests casos, és millor retirar el màxim de peces de paviment que ens interessa conservar, si això és possible. En el cas que no sigui possible treure les peces senceres sense que es trenquin, el més aconsellable és treure les que estan malament i deixar les que estan en bones condicions, sempre protegint-les.

Quan les obres ja estan arribant al seu final, és el moment de tornar a posar el paviment. Perquè quedi bé i puguem donar un valor al paviment original, és important que el combinem amb algun altre tipus de rajola neutra, o sigui, d’una gama entre el blanc i el negre, sense entrar mai en els colors. D’aquesta manera s’aconsegueix que el paviment original destaqui per sobre de la resta.

També és interessant escollir una mida de rajola nova molt diferent a l’original, així encara s’aconsegueix crear una diferència més gran amb el paviment original i aconseguim que destaqui més.

CAS 2: No es vol o no es pot aprofitar el paviment existent

En aquest cas hi ha diverses opcions bones per aplicar al nostre paviment

Formigó colorejat: Aquest sistema es basa en la idea d’aprofitar el formigó com a material final de paviment. El procediment és el següent: Arriba la cubeta amb el formigó, fan una solera al terra i abans de que s’assequi hi posen una pols, que és la que t’acaba donant el color final. L’únic a tenir en compte és que s’han de deixar unes juntes de dilatació cada 3-5 metres per evitar esquerdes.
AVANTATGES: Amb una sola intervenció es fa tot, la solera i el paviment amb el color que es vol. Una altra avantatge important és el preu, ja que és un dels sistemes més barats.

INCONVENIENTS: El principal és que depèn del constructor que aboca el formigó. Al ser un sistema “in situ” depens totalment de l’habilitat del paleta. Per tant, a vegades hi ha el perill que no quedi ben repartit i hi hagi unes zones més clares i d’altres més fosques.

Microciment: Aquest tipus de sistema també permet tenir acabats continus. És un tipus de pasta que es pot posar sobre qualsevol superfície, horitzontal o vertical, i que s’adapta a qualsevol base amb qualsevol inclinació.
AVANTATGES: Es pot triar el color exacte que vols. Com que és un sistema fet amb pigmentació es pot triar qualsevol color de la carta Pantone. A diferència del que passa amb el formigó colorejat, queda perfecte, tot igual, sense clapes, ja que no depèn de l’habilitat del muntador.